Ponents

Núria Almiron és catedràtica d'Ètica i Economia Política de la Comunicació al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, així com codirectora del UPF-Centre for Animal Ethics de la mateixa universitat. La seva recerca combina l'ètica de la comunicació, l'economia política i l'anàlisi crítica del discurs, amb especial atenció als grups d'interès i la comunicació persuasiva des de les perspectives dels estudis crítics animals i l'ètica animal. És autora i editora de diversos llibres, entre ells Animal Suffering & Public Relations. The Ethics of Persuasion in the Animal Industrial Complex (ed., Routledge, 2024).

Ecòloga de la conservació i catedràtica de Ciència de la Conservació a la Universitat de Leeds. El seu treball uneix l'ecologia dels esculls de corall amb la priorització espacial de la conservació, sobretot al Triangle de Corall, el Pacífic, l'Índic occidental, el Japó i Austràlia. Investiga a més la predicció de biomassa de peixos, la ciència del canvi climàtic, els serveis ecosistèmics i l'avaluació global d'àrees protegides. Col·labora amb organitzacions de conservació —The Nature Conservancy, UICN, WWF, Marshall Islands Conservation Society— i amb administracions públiques.

Fundadora i principal experta del moviment pels Drets Oceànics, l'aplicació dels Drets de la Natura en l'àmbit de les polítiques oceàniques. Ha aportat la seva experiència a lleis i polítiques de Drets de la Natura arreu del món: Estats Units (Rhode Island i Washington), Panamà (llei nacional, llei de conservació de tortugues marines i reserva marina), Filipines (llei nacional), Aruba (esmena constitucional), el reconeixement mundial de les balenes com a persones jurídiques, i el dret i les institucions internacionals, inclosa la Resolució 8.055 (2025) de la UICN.

Forma part del Consell Assessor de l'Aliança Mundial pels Drets de la Natura, és membre de la Comissió Mundial de Dret Ambiental de la UICN, experta de la iniciativa Harmonia amb la Natura de l'ONU i membre del comitè directiu de l'oficina de coordinació del Decenni dels Oceans de l'ONU sobre la connexió entre les persones i l'oceà.

El 2018, l'Aliança Oceànica Sostenible la va nomenar una de les quinze Joves Líders Oceàniques que estan transformant el món. Es va graduar amb honors de la Facultat de Dret de Vermont amb un màster en Dret i Política Ambiental, i té una llicenciatura en Biologia amb especialització marina de la Universitat Western Washington.

Responsable de l'assessoria tècnica sobre el mar i el litoral mediterrani a l'Agence de l'Eau Rhône Méditerranée Corse. El seu treball abasta els estudis tècnics i metodològics amb la comunitat científica, l'aplicació de les directives europees marc de l'aigua i d'estratègia marina, les xarxes de vigilància de la qualitat de les aigües i de la biodiversitat, i la restauració ecològica juntament amb l'avaluació de la seva eficàcia. Participa en missions internacionals de gestió integrada del litoral.

Juan Bordera és guionista i periodista. Diplomat a Nucine en l'especialitat de guió i a l'Escola Europea en producció i direcció cinematogràfica. Ha treballat darrere i davant de la pantalla en projectes de teatre, ràdio, documental i televisió. Ha escrit en molts mitjans nacionals com CTXT, La Marea, Público, Eldiario.es, El Salto, Diagonal o el Huffington Post, i també en alguns de repercussió internacional com The Guardian, Monthly Review o Resilience. És coautor dels llibres El otoño de la civilización (2022), amb el científic del CSIC, Antonio Turiel, de ¿El final de las estaciones? (2024) sobre l'acceleració del canvi climàtic, i d'altres llibres corals com El efecto dominó (2022) o el Libro blanco del decrecimiento (2026). Com a activista porta més de 15 anys col·laborant en moviments socials. Actualment milita en els moviments internacionals Scientist Rebellion/Rebelión Científica i Global Sumud Flotilla, en la qual va anar a Gaza el 2025. És diputat a les Corts Valencianes com a independent per Compromís des del 2023.

Professora de Filosofia a la Universitat de Southampton. Investiga el benestar animal, l'ètica i la consciència; la seva tesi doctoral, a la Universitat Nacional Australiana, va abordar com es mesura el benestar animal. Va ser investigadora en sintiència i benestar animal a la London School of Economics, dins del projecte Foundations of Animal Sentience, i va formar part de l'equip que va elaborar per al DEFRA britànic la revisió de l'evidència sobre sintiència en mol·luscs cefalòpodes i crustacis decàpodes.

Marine Calmet és advocada ambientalista, escriptora i cofundadora i directora de Wild Legal, una organització francesa sense ànim de lucre que treballa per promoure els Drets de la Natura i transformar el dret ambiental. Gran part de la seva feina se centra en el reconeixement dels Drets de l'Oceà i en el desenvolupament de nous marcs jurídics per protegir els ecosistemes marins més enllà del seu valor com a recursos per a les societats humanes.

Juntament amb el biòleg marí François Sarano, va ser coautora de Justice pour l'étoile de mer – Vers la reconnaissance des droits de l'Océan (2025), un llibre que explora els fonaments jurídics, científics i filosòfics per reconèixer l'oceà com a subjecte de drets. En el període previ a la Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans (ONUOC) de 2025 a Niça, va advocar activament pel reconeixement dels Drets de l'Oceà en els debats internacionals i de política pública.

A través de Wild Legal, desenvolupa litigis estratègics, programes de defensa legal i formació que reuneixen advocats, científics, estudiants, comunitats locals i organitzacions ambientals per experimentar amb noves formes de defensar els ecosistemes als tribunals i en la presa de decisions públiques.

També és autora de Devenir Gardiens de la Nature, premi del Llibre d'Ecologia de l'Institut Européen d'Écologie, i Décoloniser le droit (2024).

Catedràtic d'ecologia a la Universitat d'Alacant. Va presidir durant una dècada el capítol europeu de la Societat per a la Restauració Ecològica (SER Europe), la junta de la qual es va renovar l'agost del 2024. La seua investigació se centra en l'ecologia i la restauració de zones àrides, i ha col·laborat amb responsables polítics i amb professionals dels sectors públic i privat. Treballa en la planificació sistemàtica participativa de la restauració i en la restauració ecològica dins de la formació professional. Ha impartit cursos de grau i postgrau en restauració ecològica durant vint-i-cinc anys i va coordinar el màster en Restauració i Gestió d'Entorns Naturals de la Universitat d'Alacant.

Climatòleg i biogeoquímic de formació. Va treballar a les universitats de Princeton i McGill abans d'incorporar-se a l'ICREA a Barcelona. La seva línia de treball, l'economia del sistema Terra, busca integrar el sistema humà global en un marc quantitatiu i holístic estretament lligat als mètodes de les ciències naturals.

Silvia García Higuera és Tècnica Superior a la Subdirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i funcionària de carrera de l'Escala de Tècnics Facultatius Superiors d'OO.AA del Ministeri de Medi Ambient des del 2024. La seva formació acadèmica inclou un Grau en Biologia amb menció en Biologia Ambiental per la Universitat Complutense de Madrid, complementada amb un Màster en Biologia de la Conservació (UCM) i un Màster en Ciències Agroambientals i Agroalimentàries (UNED-UAM).

En el seu rol actual, la Silvia coordina la gestió d'invertebrats marins i el Pla Nacional de Restauració. Actua com a Punt Focal del Protocol sobre les zones especialment protegides i la diversitat biològica a la Mediterrània del Conveni de Barcelona i de l'ICG-POSH del Conveni OSPAR. A més, lidera l'elaboració i tramitació de Plans de Conservació i Recuperació d'espècies marines, contribuint directament a la protecció i restauració dels ecosistemes marins espanyols.

Professor emèrit d'ecologia marina i ciències pesqueres a L'Institut Agro de Rennes. La seva recerca se centra en la modelització del funcionament tròfic dels ecosistemes marins i en el desenvolupament de l'enfocament ecosistèmic de la pesca. Participa en programes d'avaluació dels impactes de la pesca i del canvi climàtic sobre els recursos explotats i les xarxes tròfiques, en aigües europees i a escala global. Desenvolupa el model ecosistèmic EcoTroph.

Marie Helena Gehrig és advocada ambientalista i presidenta de la Fundació Surfrider Espanya, on treballa en la intersecció dels drets humans i socials i la protecció del medi ambient. Com a presidenta, advoca per uns oceans saludables, unes costes naturals i la reducció de les escombraries marines. Va treballar com a tècnica jurídica al Departament de Medi Ambient del Síndic de Greuges del País Basc, atenent queixes ciutadanes contra administracions públiques sobre la qualitat ambiental i el dret a un medi ambient sa, i posteriorment va dirigir el seu Departament d'Habitatge Social. Més recentment, va treballar en projectes finançats per la UE a la Secretaria Europea d'ICLEI. Criada a Mallorca i surfista, ha vist com l'oceà cobrava més rellevància en l'agenda política i ha après que el que no veiem és sovint el que ens costa més protegir.

Llicenciada en Dret, màster en Dret del Medi Ambient i màster en Dret Animal i Societat, és una de les primeres especialistes en Dret dels Animals a Espanya. El 2012 va fundar Animalex, el primer despatx del país dedicat en exclusiva a aquesta disciplina, amb seu a Getxo i activitat també des de Barcelona, que assessora particulars, associacions, empreses i administracions públiques.

És membre de la junta directiva d'INTERCIDS i, en representació seva, vocal del Consell Estatal de Protecció Animal. Ha presentat propostes normatives i ha participat en procediments legislatius rellevants, entre els quals les reformes del Codi Civil i del Codi Penal. El 2016 va fundar el Grup d'Estudi de Dret Animal de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Biscaia, que coordina, i forma part de la Coordinadora de Professionals per la Prevenció d'Abusos (CoPPA), on treballa la relació entre maltractament animal i violència interpersonal.

Autora de nombroses publicacions especialitzades i ponent en jornades, congressos i compareixences parlamentàries, ha estat una de les veus de referència durant la reforma que va reconèixer els animals com a éssers sentients en l'ordenament espanyol i en el desenvolupament de la Llei de Protecció i Drets dels Animals.

Ecòleg de conservació marina, investigador principal de més de 100 projectes sobre àrees marines protegides, interaccions socioecològiques i pesca artesanal.

Luca Jendrek és responsable de projectes de restauració marina a la secció europea de la Society for Ecological Restoration (SER), on dona suport a la tasca dels projectes HEU REDRESS, INTERREG NWE REBORN i HEU ISLA BONITA.

Té un màster en Ciències Oceàniques, Conservació i Innovació i un altre en Economia Blava Sostenible i Relacions Internacionals, i ha treballat anteriorment amb iniciatives de sostenibilitat europees i internacionals. Combina els seus coneixements i experiències en la intersecció de la ciència, les polítiques i la participació de les parts interessades per donar suport a la restauració i conservació marines eficaces.

Gilles Lecaillon és biòleg marí i expert de renom internacional en restauració ecològica marina, amb més de 25 anys d'experiència en el sector. És pioner en la tecnologia de repoblació piscícola tant en aigües marines tropicals com temperades. És autor i coautor de publicacions i llibres científics de referència, i participa freqüentment com a ponent i panelista en congressos internacionals sobre restauració ecològica. Gilles és també fundador i president d'Ecocean, una empresa francesa líder en enginyeria ecològica especialitzada en el desenvolupament i implementació de tecnologies innovadores per a l'ús i la gestió sostenibles del medi marí. Des de fa gairebé 10 anys, busca solucions de disseny que integrin la natura en parcs eòlics marins.

Investigador del laboratori CEFREM (UMR 5110 CNRS / Universitat de Perpinyà). Coordina la línia «Preservació, gestió i restauració dels recursos» i el Grup d'Ecologia Marina, i dirigeix la plataforma tecnològica CREM (Centre de Recerca sobre Ecosistemes Marins) a Portvendres. És membre del consell de gestió del Parc Natural Marí del Golf del Lleó i del consell científic de la Reserva Marina de Cervera-Banyuls.

Olivia Mandle és una jove activista de Barcelona, autora i ponent internacional que lluita per la protecció dels oceans i la fi del captiveri de cetacis. Als 12 anys va crear la Jelly Cleaner, una eina casolana i sostenible per recollir microplàstics del mar, difosa en comunitats costaneres i centres educatius.

El 2020 va llançar la seva primera campanya a Change.org per traslladar a un santuari marí els dofins del Zoo de Barcelona, aconseguint més de 56.000 signatures. Després de descobrir que Espanya és la presó de dofins més gran d'Europa, va iniciar la campanya #NoEsPaísParaDelfines, que exigeix el tancament programat dels delfinaris i compta amb més de 159.000 signatures, presentades al Congrés dels Diputats, el Senat i el Parlament Europeu.

Autora del llibre «Sí es Cosa Tuya» (Penguin Random House, 2023), número 1 a Amazon.es en la seva categoria, l'Olivia combina divulgació científica, propostes pràctiques i un missatge d'esperança. És presentadora del programa «Kanviem?» a la televisió catalana (TV3) i ha participat en el documental «Sense Timó: per un mar lliure de plàstics».

Ha estat ponent en més de 70 conferències i 2 xerrades TEDx, i ha intervingut en fòrums com l'Our Ocean Conference, el Parlament Europeu, l'ONU i congressos empresarials. Entre els seus reconeixements destaquen el Rising Blue Voice Award 2025, el títol d'Ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, Ambaixadora de la Fundació Paul Watson International, B Corporation Ambassador, Marine Ambassador de la WILD Foundation, i Storyteller de National Geographic Espanya. Ha estat nomenada Food Hero per la FAO i una de les dones més influents d'Espanya per El Mundo.

Actualment estudia Biologia Marina i Oceanografia a la Universitat de Plymouth (Regne Unit), amb l'objectiu de convertir-se en científica i continuar liderant accions per a la conservació dels oceans.

Directora de xarxes i aliances (Chief Networks & Alliances Officer) de Stop Ecocide International, on anteriorment va exercir com a responsable de xarxes globals. La seva tasca consisteix a estendre i arrelar la noció d'ecocidi en el major nombre possible de comunitats i sectors, i teixir les aliances que sostenen la campanya perquè l'ecocidi sigui reconegut com a crim internacional. Ha representat l'organització en fòrums internacionals i signa continguts divulgatius adreçats al món empresarial, entre ells un article publicat originalment per la patronal britànica CBI sobre la criminalització de l'ecocidi i els límits planetaris de l'activitat econòmica.

Va néixer a Albacete el 1967. És llicenciada en Dret per la Universitat de Castella-la Manxa i té un diploma d'especialització en ètica ecològica, sostenibilitat i educació ambiental per la Universitat Politècnica de València. Ha dedicat la seva trajectòria als drets humans, la pau i el medi ambient: el 1988 va cofundar el grup d'Amnistia Internacional a la seva ciutat, del qual va ser portaveu, i a Greenpeace va ser successivament voluntària, treballadora, activista i marinera professional de la seva flota, a bord del Zorba, l'Arctic Sunrise i els Rainbow Warrior II i III, fins al darrer viatge d'aquest últim el 2015. D'aquells anys va néixer «Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace». Dirigeix Stop Ecocidi Internacional en l'àmbit hispanoparlant i coordina la campanya per a les Amèriques, l'objectiu de la qual és que l'ecocidi sigui reconegut com el cinquè crim internacional sota la jurisdicció de la Cort Penal Internacional.

Catedràtica visitant Zennström de Lideratge en Canvi Climàtic a la Universitat d'Uppsala i cofundadora de cCHANGE. Va copresidir l'Avaluació de Canvi Transformador de l'IPBES. El seu treball se centra en com connectar el coneixement amb l'acció per escalar el canvi transformador, atenent als valors, els principis i la qualitat de l'agència per actuar sobre les causes subjacents. Impulsa la iniciativa «fractal change», sobre com es desplacen els patrons en nosaltres mateixos i en les nostres societats.

Catedràtic d'Ecologia Aplicada i vicerector adjunt de recerca per a l'àrea de Medi Ambient a la Universitat de Reading. Treballa en la intersecció entre l'anàlisi sistèmica del risc ambiental i l'ecologia profunda. Ha assessorat el DEFRA britànic en la posada en marxa d'un programa de recerca de sistemes, va estar adscrit a l'Oficina Governamental de Ciència i Tecnologia del Regne Unit i assessora amb regularitat la Comissió Europea; va ser membre del comitè científic de l'Agència Europea de Medi Ambient. És autor de «The Self Delusion».

Doctor en oceanografia, bussejador professional i fundador de l'associació Longitude 181. Va ser director de recerca del programa Deep Ocean Odyssey, cap d'expedició i conseller científic del comandant Cousteau: durant tretze anys va participar en una vintena d'expedicions a bord del Calypso. Va dirigir el departament de recursos pesquers de WWF França i és, juntament amb Laurent Debas, autor del concepte d'Unitats d'Explotació i Gestió Concertades per a una gestió sostenible de la pesca per part dels mateixos pescadors. Va fundar Longitude 181 amb la seva dona Véronique i amb Vincent Ohl, al voltant de la Carta Internacional del Bussejador Responsable, per a la protecció del medi marí i el repartiment equitatiu dels seus recursos.

Va ser bussejador, conseller científic i coguionista de la pel·lícula «Océans», de Jacques Perrin i Jacques Cluzaud, i conseller científic i coautor de la sèrie documental «Le peuple des océans». Entre els seus llibres figuren «Réconcilier les hommes avec la vie sauvage», escrit amb Coralie Schaub, i «Rencontres sauvages»; «Le retour de Moby Dick» va rebre el 2018 el premi Jacques Lacroix de l'Acadèmia Francesa i «Au nom des requins» (2022) el premi literari 30 Millions d'Amis. Va codirigir «Cachalot, une histoire de famille», distingit amb el Jackson Wild Media Award 2022.

És membre de l'Acadèmia Drômoise (2005), Trident d'Or de l'Acadèmia Internacional de Ciència i Tècnica Subaquàtica (2023), cavaller de la Legió d'Honor (2017) i oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (2023).

Brian Tsuyoshi Takeda és un emprenedor i innovador ambiental japonès-canadenc dedicat a la restauració d'ecosistemes marins. Abans de cofundar Restorae va fundar Urchinomics, una iniciativa d'aqüicultura regenerativa que restaura boscos d'algues mitjançant l'aprofitament dels eriçons de mar sobreabundants. Dirigeix el programa de reforestació de la Kelp Forest Foundation, organització sense ànim de lucre amb seu als Països Baixos dedicada a promoure la recerca i la restauració d'algues marines. El 2025 va ser nomenat secretari d'afers internacionals de la Japan Blue Economy Association.

Antoinette i John Vermilye són cofundadors de la Gallifrey Foundation i filantrops de risc que construeixen un pont entre el finançament visionari i la realitat sobre el terreny. Inverteixen buscant impacte, per impulsar un canvi sistèmic que comença per l'oceà: el nexe crític entre el clima, la biodiversitat, la salut humana i planetària, i la justícia social.